Pel·lícules

FONTANEDA: Heu de llegir!  Heu de llegir-lo,  heu de llegir- la.

LIECHTENSTEIN: En un dia i poc més de 9 hores ja la té visionada. Val la pena, per què al final, quan torna la pedra al poblat, un elefant ruixa al atractiu protagonista i la seva partenaire rossa amb aigua fétida sota les ordres del xino dels Goonies. És una comedia aventurera que, tot i la seva absurda durada, és molt entretinguda. En definitiva, un cuento incriminatorio refrendado en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez.

FONTANEDA: Ok. Me la miraré

MILDRED: Quin crusanet mes delicios. Te bona pinta. Es de Pastisseria Do Re Mi Fa Sol, no?

FONTANEDA: Sí, al carrer ramaderia inusitada

...

Volia dir Ramaderia ilustrada

LIECHTENSTEIN: Hostia. Al carrer Ramaderia Ilustrada cantonada amb l'Avinguda David Coperfield vivia una nòvia meva. Autista Mercancías, era molt maca i no gaire parladora, però neta i néta d'un general d'infanteria húngara.

Autista Mercancías (imatge robada de la televisió)

El gran Sergi Mateu en el paper de General d'infanteria húngara (imatge robada artesanalment de la televisió)

MILDRED: Autista era tambe la marca de la meva primera fresadora industrial. Quins records.

Respectivos y Respectivas

FONTANEDA: He deixat un cd a l'herboristeria "el peix groc" 👾

LIECHTENSTEIN: Ah, sí!! És cert això que deia George Fibonacci Jr.: "Tenir les ungles llargues no és una excusa vàlida per recollir el rentaplats"

I va afegir: "Ni per a no fer-ho"
Després va escriure el famós "Llibre de família"
Tot això venía per un motiu concret.

No ho recordo.

FONTANEDA: Aquest "avispat"  era germà d'en Roca Bilbao, George Fi és només un pseudònim de molt mal gust que utilizà per escriure aquestes quatre novel-letes.
Perquè no sé si se'n recorden però també va escriure "Prohibit fumar dins l'ascensor"  i  "Deixeu sortir abans d'entrar"
Va morir dins un ascensor de la Linea 3

MILDRED: Si, amb sr Rutilante i l inseparable Malezas Varias.
❤

FONTANEDA: Rutilante i Malezas estaven enamorats?

LIECHTENSTEIN: De Morteruelo y Alarcón a parts iguals.

MILDRED: Morteruelo, gran difamador d snuff novels. Un Pantocrátor. Un vertader mal parit.

Respectivos. Respectivos y respectivas. Respectivos y respectivas difaman. Respectivos y respectivas difaman cuentos. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte. Respectivos y respe

ctivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Puta PP. Cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Entes enrarecidos en un ambiente soez. Enrarecidos en un ambiente soez. En un ambiente soez. Un ambiente soez. Ambiente soez. Soez. Soez. Soez. SOEZ!!!

Fira de Musics al carrer de Santpedor

El passat 30 de setembre La Maravillosa Cabeza Parlante va executar les seves precioses i (des)preciades arts als carrers de la bonica localitat que porta com a simpàtic nom "Santpedor".

En acabar l'actuació, van passar tres coses:

1.- Un jurat format per persones d'incògnit amb gavardina i barret dels anys cinquanta va decidir amb molt bon criteri i potser un esmorzar de pagès (amb botifarra i excel·lent i abundant vi del Bages) que La Maravillosa Cabeza Parlante mereixia el segon premi del concurs de bandes que molt adequadament havien organitzat els organitzadors de coses. LMCP va quedar molt agraïda per aquest guardó que passa a formar part de l'aparador de trofeus, medalles al mèrit i premis aconseguits durant tants i tants anys de dura feina.

2.- LMCP va refusar la primigènia idea d'assassinar discretament al guanyador absolut del concurs. A continuació també va refusar la idea d'assassinar-lo a la plaça Gran del poble ballant al voltant del cadàver.

El guanyador és en Joan Blau, un cantautor molt maco que va merèixer el premi i l'arròs que la bona gent de Santpedor va preparar amb amor i paelles gegants.

3.- Un integrant de Ràdio Santpedor va tenir la bona idea de fer una entrevista al grup musical que va obtenir el fantàstic segon premi de bandes.

Per què es vegi que no és mentida, a continuació poden vostès sentir el document sonor de l'entrevista. Endavant, magnetofón!

Vilameniscus

MILDRED: Vilameniscus es un poble d'assassins en serie i de violadors de l'Eixample. Ho dic per que un cop em van encomanar una neteja del poblacu, i vaig tenir que carregar-me a una trentena d'aquests subnormals.
Vagi en compte!! Per cert, son molt racistes. Si els conte algun acudit de negres, aquell dels excrements, o el de la absencia de marca de frenasso, els fara molta gracia i sera molt benvingut.

LIECHTENSTEIN: Quina experiència la de Vilameniscus! Tenia vosté raó en tot. Són, tal i com l'insigne prof.J.Antonio Saez de Madalena deia a les seves cròniques:  "una banda de chimpancés perturbados que tan pronto se quedan embelesados con el canto de un pajarillo como de repente deciden arrancar el apéndice a sus propias madres a dentelladas"

Ahir jo vaig veure imatges simpàtiques i terrorífiques: cranis trencats, membres amputats, ungles mal tallades... He fet un petit recull fotogràfic per ilustrar-ho:

Habitants malcarats

Imatge (censurada) d'una de les seves famoses "baralles fins pèrdua de còccix"

Restes d'una de les nombroses víctimes

MILDRED: Tot el que comenta em quadra a la perfeccio.

FONTANEDA: Amb tot això que comenten em fa venir ganes de fer un chou parlante allà amb incrustació de fragoneta inclosa dins d'un petit comerç vilamenisculí.

Literatura

FONTANEDA: Assagem demà? 20:30h?

Va benne?

LIECHTENSTEIN: Oui. Porca miseria. Andamio ma non tropo

MILDRED: Cilingue. Scattergo. Ma na fiamo.
Vol llibres de troquelació, sr Lietchstestein?

LIECHTENSTEIN: De quin color són?

MILDRED: Negres. Amb un toc blanc a alguna fulla

LIECHTENSTEIN: Això és preciós. Ténen lletres o son de dibuixos que es despleguen? Fan bona olor?

FONTANEDA: A mi, personalment, els de dibuixos desplegables m'encanten. Sobretot aquells que representen faules bíbliques. Com les de l'Ornitorinc i la gasela o la faula de la tonyina vermella i el llop, o la de la granota i el búfal, faules arxi-conegudes totes elles. Aquests desplegables són fabulosos. Faula/fauloso

Ara pels llibres que veritablement sento vertadera devoció són els desplegables de lletres, però només els que tracten de guerres civils a països exòtics, molts d'aquests extints, com és el cas de Badalona, Riudecanyes, Oran- Gután, Playmòbil, o Cobàrdia.
Mildred! Té algú que parli de mi?
Algun llibre vull dir

Jo tinc un llibre obsequi del club de poesia. Els hi puc recitar algun passatge:

"Su población fue creciendo progresivamente, abarcando con sus murallas las colinas circundantes.
In theatro super fundamenta lapidea et marmorea gradationes fieri debent"

Tinc la gran sort i i.lusió de compartir amb vostès aquestes belleses rítmiques de la literatura. Per això els hi vull dedicar el meu poema favorit (collita pròpia):

Let's go Josephine 

Encara recordes? 

Encara rius

Riu Ebre

Riu cordes

Riucordes? 

T'agafava de la ma

Com a una papallona

Papa i ona

Let's go Josephine!

Quina vergonya

Els petons sota la lona

MILDRED: Això que comenten, o alguna cosa similar, de cotxes o rates, no recordo bé, ja ho insinuava Brandy Weicester a l'Aragó, en la època en que em dedicava a recol.lectar peces dentals de cadàvers de peix. Recorden?

Si, aquell dia que vaig venir a assajar amb els dits trencats.

LIECHTENSTEIN: Sí, vam riure molt trepitjant-li la mà. Quins crits! Quina festa! I sembla que va ser ahir, però aquells dies de carmí i ludoteca ja van quedar enrera. Ara el que es porta és el rotllo zen.

FONTANEDA: Això és del tot versemblant

Viena 92

Mildred: Olimpiada, Viena 92!

Fontaneda: En Viena 92 vaig estar jo descarregant un parell de capses de retoladors.

Mildred: Jo vaig ser voluntari de centres hospitalaris per a psicópatas autodestructius. Va ser una experiència per a no repetir.

Liechtenstein: En el meu cas, vaig estar desconnectat del món, fent escultures amb olives utilitzades.

Comportaments visigots

Fontaneda: He trobat influències visigòtiques en els seus comportaments. Aquella forma que tenen d'accentuar la primera síl·laba (en refereixo en quant a pujada de volum) de les paraules farcides de consonants fricatives i oclusives. Aquella manera de menjar els entrepans amb cullera de fusta, l'assistència a manifestacions de caire climàtic. Recordo aquella que van fer a l'Españistan reclamant més dies de vent, incidint en la Tramuntana. Totes aquestes coses m'han portat a aquestes conclusions. Crema controlada de rostolls i containers!

Liechtenstein: Clichés. Clichés. Chiclets. La matanza del cerdo en las inmedianías de Xinzo de Limia.

Mildred: Peñarroya de Liaño de San Lorenzo de Benalmádena Crepusculosa de Bajo Cinca Tumorado es la meva poblacio preferida, despres de Ur.

Liechtenstein: Aquestes manifestacions que vostè comenta són conseqüència directa del ideari del caporal Peask O'Lavees, que al seu llibre "La climatologia canviant explicada als propietaris de drogueries" afirmava que el conformisme popular davant de la dictadura meteorològica només portava a la preponderància dels fabricants de crema solar i paraigües, que de fet, són la mateixa persona: Whoopi Goldberg.

Fontaneda: Entenedor En tenedor