LIECHTENSTEIN: Grans extensions de cultius animals. Predomina la flor de vaca i els arbres fruiters.
Molt bonic tot. L'altre dia vam veure un riu amb remolatxes surant.
FONTANEDA: Se conoce que es un riu molt senyorial.
Hi ha possibilitats de tocar a Galícia per 100.000 euros. Estic esperant que un senyor amb mig bigoti i perruca de color gris daltònic em truqui.
LIECHTENSTEIN: Em sembla un caché adequat. Demanem un helicòpter a la andana del tren regional linea R26.
FONTANEDA: ⛵
MILDRED: Xerrameca redirigida rabiosament interessant. Recorda certs relats de Pierre Spiegel, sobretot els que gestà en un estat mes ebri i decadent. Com a regal valgui aquesta bonica imatge de racó paradisíac.
LIECHTENSTEIN: Amb llàgrimes als ulls m'arriben records d'aquest indret que vostè, amb inclinada habilitat, ha sapigut retratar amb el seu tomavistas.
Es tracta sens dubte de l'avinguda de la nevera, on el meu Jo passat, quan comptava només amb 4 o 8 anys, anava a comprar el sopar a Ultramarinos Polilla.
La meva àvia m'hi feia anar, carregada d'ira, a comprar dotze celemines de verdures variades. A causa de la meva evident dificultat per dominar l'art de la paraula, acostumava a tornar a casa amb cordons per les sabates i alguna vegada el senyor Ramón Requilme (tendero extremeño) em donava un caramel de camell tinerfeny o em deixava acaronar la seva calba. La del cap, vull dir, a vegades.
Va ser una infància difícil i plena de aprenentatges que avui en dia he de reconèixer que no m'han servit de res.
Demà 20:30 durs i potents. Correcte. No m'enrecordo de res.
MILDRED: Si. Som un grup. La seu principal es a cornella, encara que no esta clar. Ens diem lechuza azul. El líder es un escamarlà amb pinta de kimono. Fem musica maquina i tenim 3 fans: Ildefonso, Urizar i Azpitarte.
Vas recordant?
FONTANEDA: Ah!!! Ja. Ja, ja, ja....
Som aquells que acaben els concerts llençant bosses de llet hiperrealista?
LIECHTENSTEIN: Ah. Sí sí sí sí. Vostès són aquells maniquís pizpiretos.
Ja sé de què va el rotllo, ja... vale vale vaaaaaaale.
Kebab.
Kebab.
Kebab.
FONTANEDA: Em sona. Les comisures dels llavis blanques, els plàstics tous....
LIECHTENSTEIN: Duresa a les mirades, absència manifesta, colors de fi de temporada.
FONTANEDA: Ja. Ja.
Ens deien els multidifusos
LIECHTENSTEIN: Clar. Per allò de
MILDRED: No podem deixar de banda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada