Confonament: Videotrucada

FONTANEDA: Volen fer avui una vídeo trucada a 3 bandes?

LIECHTENSTEIN: Ah, sí, em sembla adequat. Buscaré un barret que hi vagi bé

MILDRED: Sensacional, SENSACIONAL!!! Si si.Jo prepararé un entrepà de vodka.

Somnis recurrents

FONTANEDA:

Aquest mati, en despertar-me, he pensat en vostès. M'he llevat amb un somriure, com dibuixat per Nicasso, el pintor malaguanyat (de Màlaga). He somiat amb un corta-pizzas, aquell insecte que es veu que corta les pizzes... Potser se les menja.

També he vist un bosc de violetes i un rinoceront a Tegucigalpa, sé que era aquesta ciutat per l'aroma a clembuterol i pastisseria de barri, tots dos aromes barrejats, que desprenia l'animal. De sobte dins d'una sèquia es banyaven els jugadors d'hokey sobre ferros del Barça D. Al costat d'aquests, milers d'informàtics bramaven com cérvols en zel. Em sembla, per les consignes vomitades, que era una manifestació en favor dels drets a trepitjar parquet allà on residien. "se nos va la olla, no em toquis la..." "arri, arri, arri, catalans d'extraradi" i moltes més.. Llavors he sentit una música, de melodia molt soviètica barrejada amb armonies extremenyes i algun acord baladi. Era el despertador que m'anunciava un bon dia.

Matias Kerch reia desenfocadament.

He tingut el mateix somni recurrent. Sols que tots els personatges eren, per moments xiulets i per moments calderes de tecnologia eco-eficient. El sr. Bajo Rendimiento es mostra molt més impulsiu i compulsiu. Encara hi ha gent manifestant-se, però ara ja no són informàtics, són prestidigitadors a punt de perdre les mans. Ploren i imploren a parts iguals.

Matias Kerch riu desenfocadament de nou.

Tornada a la feina

FONTANEDA: Que tal por La Alcaparra?  Bonica zona

LIECHTENSTEIN: Grans extensions de cultius animals. Predomina la flor de vaca i els arbres fruiters.
Molt bonic tot. L'altre dia vam veure un riu amb remolatxes surant.

FONTANEDA: Se conoce que es un riu molt senyorial.

Hi ha possibilitats de tocar a Galícia per 100.000 euros. Estic esperant que un senyor amb mig bigoti i perruca de color gris daltònic em truqui.


LIECHTENSTEIN: Em sembla un caché adequat. Demanem un helicòpter a la andana del tren regional linea R26.

FONTANEDA: ⛵

MILDRED: Xerrameca redirigida rabiosament interessant. Recorda certs relats de Pierre Spiegel, sobretot els que gestà en un estat mes ebri i decadent. Com a regal valgui aquesta bonica imatge de racó paradisíac.

LIECHTENSTEIN: Amb llàgrimes als ulls m'arriben records d'aquest indret que vostè, amb inclinada habilitat, ha sapigut retratar amb el seu tomavistas.

Es tracta sens dubte de l'avinguda de la nevera, on el meu Jo passat, quan comptava només amb 4 o 8 anys, anava a comprar el sopar a Ultramarinos Polilla.

La meva àvia m'hi feia anar, carregada d'ira, a comprar dotze celemines de verdures variades. A causa de la meva evident dificultat per dominar l'art de la paraula, acostumava a tornar a casa amb cordons per les sabates i alguna vegada el senyor Ramón Requilme (tendero extremeño) em donava un caramel de camell tinerfeny o em deixava acaronar la seva calba. La del cap, vull dir, a vegades.

Va ser una infància difícil i plena de aprenentatges que avui en dia he de reconèixer que no m'han servit de res.

Demà 20:30 durs i potents. Correcte. No m'enrecordo de res.

MILDRED: Si. Som un grup. La seu principal es a cornella, encara que no esta clar. Ens diem lechuza azul. El líder es un escamarlà amb pinta de kimono. Fem musica maquina i tenim 3 fans: Ildefonso, Urizar i Azpitarte.
Vas recordant?

FONTANEDA: Ah!!! Ja. Ja, ja, ja....
Som aquells que acaben els concerts llençant bosses de llet hiperrealista?

LIECHTENSTEIN: Ah. Sí sí sí sí. Vostès són aquells maniquís pizpiretos.
Ja sé de què va el rotllo, ja... vale vale vaaaaaaale.
Kebab.
Kebab.
Kebab.

FONTANEDA: Em sona. Les comisures dels llavis blanques, els plàstics tous....

LIECHTENSTEIN: Duresa a les mirades, absència manifesta, colors de fi de temporada.

FONTANEDA: Ja. Ja.
Ens deien els multidifusos

LIECHTENSTEIN: Clar. Per allò de

MILDRED: No podem deixar de banda

Rutina: Assaig estàndar

Fer un assaig no és una feina senzilla, quadrar horaris, localitzacions i actituds adequades requereix un grau de concentració molt més elevat del que a vegades un està disposat a suportar.

MILDRED: Ok. Resumint, que avui no hi ha assaig. Ok. Abraçadeees!!!!
Que es broma. QUE ES BROOMAAA!!!

El que dic es que quedem a Bocadillos Ramirez a les 21? O al pavelló  directament?

FONTANEDA: Entenc que no pot quedar abans de les 21h... O potser mitja horeta abans? Canviem de lloc?
Quedem al pavelló i ja decidim on quedem?
O demanen entrepans per sopar al local...

MILDRED: 20.30 al pavelló

FONTANEDA: Ok 20:30.

Disculpin arribaré 10 minuts abans del previst. Ho sento 
8:20

LIECHTENSTEIN: Vosté empre amb les seves innexactituds tan controvertides.

MILDRED: Volen anar a la hamburgueseria Pebrots?

FONTANEDA: On son?

LIECHTENSTEIN: Aquiii

Així i tot, finalment acostuma a sortir més o menys bé i la feina es pot desenvolupar amb el nivell d'idiotisme més encertat:

MILDRED: Gran repertoire per brasseries, vermuts, sopars, rondalles, curses de patinets, assaltamentas a bancs.... felicitats!

FONTANEDA: I tant que sí. Només pot venir el triomf. Els hi deixo, vaig a atracar un banc. Petonets

MILDRED: Escoltin
Se m ha acudit una gran idea
Bueno. No tan gran
O si
Bueno.
Amb el que vam veure ahir, crec que tambe podem oferir grans actuacions a domicilis
Crec que es pot fer una gran gira
I començaria la gira al domicili de l'Anna Gabriel
A Sallent.

Despres a Ginebra

FONTANEDA: Espectacular
Al concert de Ginebra acabarem molt embriagats
Cantarem la mítica Alain Delon, Alen Delon il boit Eau de cologne

MILDRED: No els ha agradat la idea no els ha agradat la idea no els ha agradat la idea no els ha agradat la idea els ha agradat la idea agradat la idea la idea la idea idea idea


LIECHTENSTEIN: Sí sí sí sí sí sí sí sí sí que sí sí sí sí sí sí sí , home, sí sí sí  ja sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí clar clar sí sí sí sí sí i tant sí sí oui sí sí sí sí que sí sí sí sí  SÍ

MILDRED: Aahh aaahh ahh no no vosté. No no si us plau... voste primer si us plau VISCA GIRONA si us plau voste primer si us plau no no aahh no

Malestar

FONTANEDA: Han llegado sanos y ahorros a sus hogares?

LIECHTENSTEIN: Ressién llegué!

MILDRED: Com esta voste? Respón ja coherentment a preguntes? Reacciona davant un acord dissonant? S empra amb energia envers un menu prodigiós d hamburgeseria industrial?

LIECHTENSTEIN: Molt millor, gràcies.

Sí, són uns pantalons gris marengo amb una truita de carbassó 150 km/h aproximadament. Avui vaig sommiar amb poliamides i sempre cantava aquella part torta de frigodedo.

FONTANEDA: Això son signes prou evidents de que estava passant per una etapa de agrimensor postural multidifus. Hi sol passar entre éssers vius un tant inquiets. Poliamides és un filòsof grec nat a Varsòvia.

MILDRED: Denoto llum a l espai sideral abstracte, prou esperançadora, en un marc d incomprensio definida, poc controlada, coiuntural i evidentment violenta, que es el que mes interessa. Felicitats, segueixi aixi, no, no, voste primer si us plau, no, no...

FONTANEDA: El rei de les burguers ha patejat el meu estómac. Vostès no tenen repercussions arítmiques?

Folk psicodèlic

FONTANEDA: Pròxim dimecres participaré en una jam amb Jules Anderstanding. Intentaré donar-li una còpia del cd.

LIECHTENSTEIN: Escolti. Aquest Jules Anderstanding és conegut al mundillo de les coses. Congratulations!

FONTANEDA: Clar
No el coneix?
Ah si sí. És una afirmació el que vostè fa.

LIECHTENSTEIN: Oui, c'est une afirmation. Sí sí sí sí sí sí sí eh sí sí sí no el conec però el nom sona a les xarxes judicials sí sí sí sí sí sí sí calzados herrera sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí

MILDRED: Molt be molt be molt be molt be be be be be molt be molt be molt be puta pp molt be molt be be be beeee!!!!

FONTANEDA: Fa folk psicodèlic

LIECHTENSTEIN: Fa polk fsicodèlic

FONTANEDA: Pal fok psicodèlic

LIECHTENSTEIN: Kal fof psicodèlic?

MILDRED: Folk psicodelic? Fa folk psicodelic??
No pot ser. Un paiaso, un merdes, un altre piltrafilla. Ah, folk psicodélic, si, si, ja... Conec a molts d aquests. Una bona pallissa psicodelica el que es mereix, si si. Aixi a la propera dirá que fa pop rock merda, no folk psicodelic. Folk psicodélico !!!! Unes bones osties psicodeliques als collons el que es mereix aquest gandul.

LIECHTENSTEIN: Sí. És veritat. Jo l'entenc. Sí. Però hauríem de tenir en compte que aquests elements residuals de la societat artística són necessaris per a la correcta evolució dels individus restants, per comparació o per aliteració tècnica (no alegòrica). No sé si el missatge s'entén. Potser amb unes osties psicodèliques no hi ha prou. Jo sóc molt partidari dels escuradents sota les ungles. Administració. Nicaragua. Paraules. Formiga voladora. Grano en el culo. Orella d'ós. Cactus-carxofa. Barretina picant.

MILDRED: Es voste molt educat, molt "polite", molt correcte, molt adequat. Sincron, peptid, reptil, manyós, simultani, semicercle, diagonal, místic, locomia, clembuterol, artimaña. No se si logro explicar-me.

Pel·lícules

FONTANEDA: Heu de llegir!  Heu de llegir-lo,  heu de llegir- la.

LIECHTENSTEIN: En un dia i poc més de 9 hores ja la té visionada. Val la pena, per què al final, quan torna la pedra al poblat, un elefant ruixa al atractiu protagonista i la seva partenaire rossa amb aigua fétida sota les ordres del xino dels Goonies. És una comedia aventurera que, tot i la seva absurda durada, és molt entretinguda. En definitiva, un cuento incriminatorio refrendado en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez.

FONTANEDA: Ok. Me la miraré

MILDRED: Quin crusanet mes delicios. Te bona pinta. Es de Pastisseria Do Re Mi Fa Sol, no?

FONTANEDA: Sí, al carrer ramaderia inusitada

...

Volia dir Ramaderia ilustrada

LIECHTENSTEIN: Hostia. Al carrer Ramaderia Ilustrada cantonada amb l'Avinguda David Coperfield vivia una nòvia meva. Autista Mercancías, era molt maca i no gaire parladora, però neta i néta d'un general d'infanteria húngara.

Autista Mercancías (imatge robada de la televisió)

El gran Sergi Mateu en el paper de General d'infanteria húngara (imatge robada artesanalment de la televisió)

MILDRED: Autista era tambe la marca de la meva primera fresadora industrial. Quins records.