Aquest
mati, en despertar-me, he pensat en vostès. M'he llevat amb un
somriure, com dibuixat per Nicasso, el pintor malaguanyat (de
Màlaga). He somiat amb un corta-pizzas, aquell insecte que es veu
que corta les pizzes... Potser se les menja.
També
he vist un bosc de violetes i un rinoceront a Tegucigalpa, sé que
era aquesta ciutat per l'aroma a clembuterol i pastisseria de barri,
tots dos aromes barrejats, que desprenia l'animal. De sobte dins
d'una sèquia es banyaven els jugadors d'hokey sobre ferros del Barça
D. Al costat d'aquests, milers d'informàtics bramaven com cérvols
en zel. Em sembla, per les consignes vomitades, que era una
manifestació en favor dels drets a trepitjar parquet allà on
residien. "se nos va la olla, no em toquis la..." "arri,
arri, arri, catalans d'extraradi" i moltes més.. Llavors he
sentit una música, de melodia molt soviètica barrejada amb armonies
extremenyes i algun acord baladi. Era el despertador que m'anunciava
un bon dia.
Matias
Kerch reia desenfocadament.
He
tingut el mateix somni recurrent. Sols que tots els personatges eren,
per moments xiulets i per moments calderes de tecnologia
eco-eficient. El sr. Bajo Rendimiento es mostra molt més impulsiu i
compulsiu. Encara hi ha gent manifestant-se, però ara ja no són
informàtics, són prestidigitadors a punt de perdre les mans. Ploren
i imploren a parts iguals.
FONTANEDA: Que tal por La Alcaparra? Bonica zona LIECHTENSTEIN: Grans extensions de cultius animals. Predomina la flor de vaca i els arbres fruiters. Molt bonic tot. L'altre dia vam veure un riu amb remolatxes surant. FONTANEDA: Se conoce que es un riu molt senyorial.
Hi ha possibilitats de tocar a Galícia per 100.000 euros. Estic esperant que un senyor amb mig bigoti i perruca de color gris daltònic em truqui. LIECHTENSTEIN: Em sembla un caché adequat. Demanem un helicòpter a la andana del tren regional linea R26. FONTANEDA: ⛵ MILDRED: Xerrameca redirigida rabiosament interessant. Recorda certs relats de Pierre Spiegel, sobretot els que gestà en un estat mes ebri i decadent. Com a regal valgui aquesta bonica imatge de racó paradisíac.
LIECHTENSTEIN: Amb llàgrimes als ulls m'arriben records d'aquest indret que vostè, amb inclinada habilitat, ha sapigut retratar amb el seu tomavistas. Es tracta sens dubte de l'avinguda de la nevera, on el meu Jo passat, quan comptava només amb 4 o 8 anys, anava a comprar el sopar a Ultramarinos Polilla. La meva àvia m'hi feia anar, carregada d'ira, a comprar dotze celemines de verdures variades. A causa de la meva evident dificultat per dominar l'art de la paraula, acostumava a tornar a casa amb cordons per les sabates i alguna vegada el senyor Ramón Requilme (tendero extremeño) em donava un caramel de camell tinerfeny o em deixava acaronar la seva calba. La del cap, vull dir, a vegades. Va ser una infància difícil i plena de aprenentatges que avui en dia he de reconèixer que no m'han servit de res.
Demà 20:30 durs i potents. Correcte. No m'enrecordo de res. MILDRED: Si. Som un grup. La seu principal es a cornella, encara que no esta clar. Ens diem lechuza azul. El líder es un escamarlà amb pinta de kimono. Fem musica maquina i tenim 3 fans: Ildefonso, Urizar i Azpitarte. Vas recordant? FONTANEDA: Ah!!! Ja. Ja, ja, ja.... Som aquells que acaben els concerts llençant bosses de llet hiperrealista? LIECHTENSTEIN: Ah. Sí sí sí sí. Vostès són aquells maniquís pizpiretos. Ja sé de què va el rotllo, ja... vale vale vaaaaaaale. Kebab. Kebab. Kebab. FONTANEDA: Em sona. Les comisures dels llavis blanques, els plàstics tous.... LIECHTENSTEIN: Duresa a les mirades, absència manifesta, colors de fi de temporada. FONTANEDA: Ja. Ja. Ens deien els multidifusos LIECHTENSTEIN: Clar. Per allò de MILDRED: No podem deixar de banda
Fer un assaig no és una feina senzilla, quadrar horaris, localitzacions i actituds adequades requereix un grau de concentració molt més elevat del que a vegades un està disposat a suportar. MILDRED: Ok. Resumint, que avui no hi ha assaig. Ok. Abraçadeees!!!! Que es broma. QUE ES BROOMAAA!!!
El que dic es que quedem a Bocadillos Ramirez a les 21? O al pavelló directament? FONTANEDA: Entenc que no pot quedar abans de les 21h... O potser mitja horeta abans? Canviem de lloc? Quedem al pavelló i ja decidim on quedem? O demanen entrepans per sopar al local...
MILDRED: 20.30 al pavelló FONTANEDA: Ok 20:30. Disculpin arribaré 10 minuts abans del previst. Ho sento 8:20 LIECHTENSTEIN: Vosté empre amb les seves innexactituds tan controvertides. MILDRED: Volen anar a la hamburgueseria Pebrots? FONTANEDA: On son? LIECHTENSTEIN: Aquiii
Així i tot, finalment acostuma a sortir més o menys bé i la feina es pot desenvolupar amb el nivell d'idiotisme més encertat:
MILDRED: Gran repertoire per brasseries, vermuts, sopars, rondalles, curses de patinets, assaltamentas a bancs.... felicitats! FONTANEDA: I tant que sí. Només pot venir el triomf. Els hi deixo, vaig a atracar un banc. Petonets MILDRED: Escoltin Se m ha acudit una gran idea Bueno. No tan gran O si Bueno. Amb el que vam veure ahir, crec que tambe podem oferir grans actuacions a domicilis Crec que es pot fer una gran gira I començaria la gira al domicili de l'Anna Gabriel A Sallent. Despres a Ginebra FONTANEDA: Espectacular Al concert de Ginebra acabarem molt embriagats Cantarem la mítica Alain Delon, Alen Delon il boit Eau de cologne MILDRED: No els ha agradat la idea no els ha agradat la idea no els ha agradat la idea no els ha agradat la idea els ha agradat la idea agradat la idea la idea la idea idea idea LIECHTENSTEIN: Sí sí sí sí sí sí sí sí sí que sí sí sí sí sí sí sí , home, sí sí sí ja sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí clar clar sí sí sí sí sí i tant sí sí oui sí sí sí sí que sí sí sí sí SÍ MILDRED: Aahh aaahh ahh no no vosté. No no si us plau... voste primer si us plau VISCA GIRONA si us plau voste primer si us plau no no aahh no
FONTANEDA: Han llegado sanos y ahorros a sus hogares? LIECHTENSTEIN: Ressién llegué! MILDRED: Com esta voste? Respón ja coherentment a preguntes? Reacciona davant un acord dissonant? S empra amb energia envers un menu prodigiós d hamburgeseria industrial? LIECHTENSTEIN: Molt millor, gràcies. Sí, són uns pantalons gris marengo amb una truita de carbassó 150 km/h aproximadament. Avui vaig sommiar amb poliamides i sempre cantava aquella part torta de frigodedo. FONTANEDA: Això son signes prou evidents de que estava passant per una etapa de agrimensor postural multidifus. Hi sol passar entre éssers vius un tant inquiets. Poliamides és un filòsof grec nat a Varsòvia. MILDRED: Denoto llum a l espai sideral abstracte, prou esperançadora, en un marc d incomprensio definida, poc controlada, coiuntural i evidentment violenta, que es el que mes interessa. Felicitats, segueixi aixi, no, no, voste primer si us plau, no, no... FONTANEDA: El rei de les burguers ha patejat el meu estómac. Vostès no tenen repercussions arítmiques?
FONTANEDA: Pròxim dimecres participaré en una jam amb Jules Anderstanding. Intentaré donar-li una còpia del cd. LIECHTENSTEIN: Escolti. Aquest Jules Anderstanding és conegut al mundillo de les coses. Congratulations! FONTANEDA: Clar No el coneix? Ah si sí. És una afirmació el que vostè fa. LIECHTENSTEIN: Oui, c'est une afirmation. Sí sí sí sí sí sí sí eh sí sí sí no el conec però el nom sona a les xarxes judicials sí sí sí sí sí sí sí calzados herrera sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí MILDRED: Molt be molt be molt be molt be be be be be molt be molt be molt be puta pp molt be molt be be be beeee!!!! FONTANEDA: Fa folk psicodèlic LIECHTENSTEIN: Fa polk fsicodèlic FONTANEDA: Pal fok psicodèlic LIECHTENSTEIN: Kal fof psicodèlic? MILDRED: Folk psicodelic? Fa folk psicodelic?? No pot ser. Un paiaso, un merdes, un altre piltrafilla. Ah, folk psicodélic, si, si, ja... Conec a molts d aquests. Una bona pallissa psicodelica el que es mereix, si si. Aixi a la propera dirá que fa pop rock merda, no folk psicodelic. Folk psicodélico !!!! Unes bones osties psicodeliques als collons el que es mereix aquest gandul. LIECHTENSTEIN: Sí. És veritat. Jo l'entenc. Sí. Però hauríem de tenir en compte que aquests elements residuals de la societat artística són necessaris per a la correcta evolució dels individus restants, per comparació o per aliteració tècnica (no alegòrica). No sé si el missatge s'entén. Potser amb unes osties psicodèliques no hi ha prou. Jo sóc molt partidari dels escuradents sota les ungles. Administració. Nicaragua. Paraules. Formiga voladora. Grano en el culo. Orella d'ós. Cactus-carxofa. Barretina picant. MILDRED: Es voste molt educat, molt "polite", molt correcte, molt adequat. Sincron, peptid, reptil, manyós, simultani, semicercle, diagonal, místic, locomia, clembuterol, artimaña. No se si logro explicar-me.
FONTANEDA: Heu de llegir! Heu de llegir-lo, heu de llegir- la.
LIECHTENSTEIN: En un dia i poc més de 9 hores ja la té visionada. Val la pena, per què al final, quan torna la pedra al poblat, un elefant ruixa al atractiu protagonista i la seva partenaire rossa amb aigua fétida sota les ordres del xino dels Goonies. És una comedia aventurera que, tot i la seva absurda durada, és molt entretinguda. En definitiva, un cuento incriminatorio refrendado en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez.
FONTANEDA: Ok. Me la miraré
MILDRED: Quin crusanet mes delicios. Te bona pinta. Es de Pastisseria Do Re Mi Fa Sol, no?
FONTANEDA: Sí, al carrer ramaderia inusitada
...
Volia dir Ramaderia ilustrada
LIECHTENSTEIN: Hostia. Al carrer Ramaderia Ilustrada cantonada amb l'Avinguda David Coperfield vivia una nòvia meva. Autista Mercancías, era molt maca i no gaire parladora, però neta i néta d'un general d'infanteria húngara.
Autista Mercancías (imatge robada de la televisió)
El gran Sergi Mateu en el paper de General d'infanteria húngara (imatge robada artesanalment de la televisió)
MILDRED: Autista era tambe la marca de la meva primera fresadora industrial. Quins records.
FONTANEDA: He deixat un cd a l'herboristeria "el peix groc" 👾
LIECHTENSTEIN: Ah, sí!! És cert això que deia George Fibonacci Jr.: "Tenir les ungles llargues no és una excusa vàlida per recollir el rentaplats" I va afegir: "Ni per a no fer-ho" Després va escriure el famós "Llibre de família" Tot això venía per un motiu concret. No ho recordo. FONTANEDA: Aquest "avispat" era germà d'en Roca Bilbao, George Fi és només un pseudònim de molt mal gust que utilizà per escriure aquestes quatre novel-letes. Perquè no sé si se'n recorden però també va escriure "Prohibit fumar dins l'ascensor" i "Deixeu sortir abans d'entrar" Va morir dins un ascensor de la Linea 3 MILDRED: Si, amb sr Rutilante i l inseparable Malezas Varias. ❤ FONTANEDA: Rutilante i Malezas estaven enamorats? LIECHTENSTEIN: De Morteruelo y Alarcón a parts iguals. MILDRED: Morteruelo, gran difamador d snuff novels. Un Pantocrátor. Un vertader mal parit.
Respectivos. Respectivos y respectivas. Respectivos y respectivas difaman. Respectivos y respectivas difaman cuentos. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte. Respectivos y respe ctivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos. Respectivos y respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Respectivas difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Difaman cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Puta PP. Cuentos incriminatorios refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Refrendados en su mayor parte por entes enrarecidos en un ambiente soez. Entes enrarecidos en un ambiente soez. Enrarecidos en un ambiente soez. En un ambiente soez. Un ambiente soez. Ambiente soez. Soez. Soez. Soez. SOEZ!!!
El
passat 30 de setembre La Maravillosa Cabeza Parlante va executar les
seves precioses i (des)preciades arts als carrers de la bonica
localitat que porta com a simpàtic nom "Santpedor".
En
acabar l'actuació, van passar tres coses:
1.- Un
jurat format per persones d'incògnit amb gavardina i barret dels
anys cinquanta va decidir amb molt bon criteri i potser un esmorzar
de pagès (amb botifarra i excel·lent i abundant vi del Bages) que
La Maravillosa Cabeza Parlante mereixia el segon premi del concurs de
bandes que molt adequadament havien organitzat els organitzadors de
coses. LMCP va quedar molt agraïda per aquest guardó que passa a
formar part de l'aparador de trofeus, medalles al mèrit i premis
aconseguits durant tants i tants anys de dura feina.
2.-
LMCP va refusar la primigènia idea d'assassinar discretament al
guanyador absolut del concurs. A continuació també va refusar la
idea d'assassinar-lo a la plaça Gran del poble ballant al voltant
del cadàver.
El
guanyador és en Joan Blau, un cantautor molt maco que va merèixer
el premi i l'arròs que la bona gent de Santpedor va preparar amb
amor i paelles gegants.
3.- Un
integrant de Ràdio Santpedor va tenir la bona idea de fer una
entrevista al grup musical que va obtenir el fantàstic segon premi
de bandes.
Per
què es vegi que no és mentida, a continuació poden vostès sentir
el document sonor de l'entrevista. Endavant, magnetofón!
MILDRED: Vilameniscus es un poble d'assassins en serie i de violadors de l'Eixample. Ho dic per que un cop em van encomanar una neteja del poblacu, i vaig tenir que carregar-me a una trentena d'aquests subnormals. Vagi en compte!! Per cert, son molt racistes. Si els conte algun acudit de negres, aquell dels excrements, o el de la absencia de marca de frenasso, els fara molta gracia i sera molt benvingut.
LIECHTENSTEIN: Quina experiència la de Vilameniscus! Tenia vosté raó en tot. Són, tal i com l'insigne prof.J.Antonio Saez de Madalena deia a les seves cròniques: "una banda de chimpancés perturbados que tan pronto se quedan embelesados con el canto de un pajarillo como de repente deciden arrancar el apéndice a sus propias madres a dentelladas" Ahir jo vaig veure imatges simpàtiques i terrorífiques: cranis trencats, membres amputats, ungles mal tallades...
He fet un petit recull fotogràfic per ilustrar-ho:
Habitants malcarats
Imatge (censurada) d'una de les seves famoses "baralles fins pèrdua de còccix"
Restes d'una de les nombroses víctimes
MILDRED: Tot el que comenta em quadra a la perfeccio. FONTANEDA: Amb tot això que comenten em fa venir ganes de fer un chou parlante allà amb incrustació de fragoneta inclosa dins d'un petit comerç vilamenisculí.
LIECHTENSTEIN:
Oui. Porca miseria. Andamio ma non tropo
MILDRED:
Cilingue. Scattergo. Ma na fiamo. Vol llibres de troquelació, sr
Lietchstestein?
LIECHTENSTEIN:
De quin color són?
MILDRED:
Negres. Amb un toc blanc a alguna fulla
LIECHTENSTEIN:
Això és preciós. Ténen lletres o son de dibuixos que es
despleguen? Fan bona olor?
FONTANEDA:
A mi, personalment, els de dibuixos desplegables m'encanten.
Sobretot aquells que representen faules bíbliques. Com les de
l'Ornitorinc i la gasela o la faula de la tonyina vermella i el llop,
o la de la granota i el búfal, faules arxi-conegudes totes elles.
Aquests desplegables són fabulosos. Faula/fauloso
Ara
pels llibres que veritablement sento vertadera devoció són els
desplegables de lletres, però només els que tracten de guerres
civils a països exòtics, molts d'aquests extints, com és el cas
de Badalona, Riudecanyes, Oran- Gután, Playmòbil, o
Cobàrdia. Mildred! Té algú que parli de mi? Algun llibre
vull dir
Jo
tinc un llibre obsequi del club de poesia. Els hi puc recitar algun
passatge:
"Su
población fue creciendo progresivamente, abarcando con sus murallas
las colinas circundantes. In theatro super fundamenta lapidea et
marmorea gradationes fieri debent"
Tinc
la gran sort i i.lusió de compartir amb vostès aquestes belleses
rítmiques de la literatura. Per això els hi vull dedicar el meu
poema favorit (collita pròpia):
Let's
go Josephine
Encara recordes?
Encara rius
Riu
Ebre
Riu cordes
Riucordes?
T'agafava de la ma
Com
a una papallona
Papa i ona
Let's go Josephine!
Quina
vergonya
Els petons sota la lona
MILDRED:
Això que comenten, o alguna cosa similar, de cotxes o rates, no
recordo bé, ja ho insinuava Brandy Weicester a l'Aragó, en la època
en que em dedicava a recol.lectar peces dentals de cadàvers de peix.
Recorden?
Si,
aquell dia que vaig venir a assajar amb els dits trencats.
LIECHTENSTEIN:
Sí, vam riure molt trepitjant-li la mà. Quins crits! Quina festa! I
sembla que va ser ahir, però aquells dies de carmí i ludoteca ja
van quedar enrera. Ara el que es porta és el rotllo zen.
Mildred: Olimpiada, Viena 92! Fontaneda: En Viena 92 vaig estar jo descarregant un parell de capses de retoladors. Mildred: Jo vaig ser voluntari de centres hospitalaris per a psicópatas autodestructius. Va ser una experiència per a no repetir. Liechtenstein: En el meu cas, vaig estar desconnectat del món, fent escultures amb olives utilitzades.
Fontaneda: He trobat influències visigòtiques en els seus comportaments. Aquella forma que tenen d'accentuar la primera síl·laba (en refereixo en quant a pujada de volum) de les paraules farcides de consonants fricatives i oclusives.
Aquella manera de menjar els entrepans amb cullera de fusta, l'assistència a manifestacions de caire climàtic. Recordo aquella que van fer a l'Españistan reclamant més dies de vent, incidint en la Tramuntana. Totes aquestes coses m'han portat a aquestes conclusions.
Crema controlada de rostolls i containers! Liechtenstein: Clichés. Clichés. Chiclets.
La matanza del cerdo en las inmedianías de Xinzo de Limia. Mildred: Peñarroya de Liaño de San Lorenzo de Benalmádena Crepusculosa de Bajo Cinca Tumorado es la meva poblacio preferida, despres de Ur. Liechtenstein: Aquestes manifestacions que vostè comenta són conseqüència directa del ideari del caporal Peask O'Lavees, que al seu llibre "La climatologia canviant explicada als propietaris de drogueries" afirmava que el conformisme popular davant de la dictadura meteorològica només portava a la preponderància dels fabricants de crema solar i paraigües, que de fet, són la mateixa persona: Whoopi Goldberg. Fontaneda: Entenedor
En tenedor
Fontaneda: I
menjarem patates i iogurts amb la cara
Mildred: Per
suposat
Fontaneda: Llista:
Fontaneda: Altres
estris de cuina de gran tamany que no siguin metàlics
Teniu
una orella gegant de goma?
D'aquelles
típiques de carnaval, tipo Palomino
El
videoclip pot acabar amb una imatge de l'orella a terra. I que de
dins li surti una mica de iogurt
Liechtenstein: Parafernalia
complicada. Faré una búsqueda.
Fontaneda: I
aniré a comprar insectes de plàstic que també els posarem sobre el
iogurt sortint de l'orella. Orella que li surt iogurt i formigues
Potser
que l'orella la trobem en alguna botiga de disfresses....
Coneixeu
alguna que no estigui al centre de Barna?
Liechtenstein: Jo
conec Disfresses Cogote, però està a Benavente.
A
part d'això, no sé. Ara sortiré per la ciutat, a veure si hi ha
establiments d'aquest tipus.
Mildred: Jo
conec la botiga orelleta de porc. Es un centre auditiu.
Fontaneda: Els
insectes de goma els puc comprar demà a l'Abacus d'Hospi
Mildred: A
la llista falten morros de porc i roda d autocar.
Fontaneda: Tinc
orelles, cor, i aranyes
Però
si algú de vostès troba unes orelles ben grans, millor. Perque
aquestes no són gaire grosses
Liechtenstein: És
estrany, vosté
Jo
no he trobat res. Aquesta tarda faig una altra visita a un altre
possible establiment.
Fontaneda: Es
que a Manresa tenim de tot. Probablement vostè no trobi res
A
no ser que vagi a la plaça Chimpancé
Liechtenstein: Aquí
la gent les orelles les porta enganxades al cap ja de sèrie. Està
clar que a Manresa les coses funcionen d'una manera diferent.
Desorejados.
Fontaneda: C'est
la vie
Liechtenstein: Faré
una curta passejada per la cruïlla dels carrers Molúsculo i
Portarrollos
Fontaneda:👂👂
👂 👂 👂
Jo
he hagut d' anar fins al carrer Monito de culo rojo.
Mildred: Jo
m acostare per Bujaraloz a veure si trobo un ànec electromecànic.
En plena gravació del nostre últim proper disc, vam intentar comptar amb la col·laboració de Quimi Portet. Aquest va ser l'intent, va haver-hi una gran feina de acoso y derribo, hores i hores planificant el cop:
Donat que el Gran Mestre no podia gravar amb nosaltres per problemes d'agenda (tot i que sens dubte en tenia moltes ganes), decidim convèncer al Geni de Vic perquè ens produeixi el nostre proper proper disc.
Podem veure que l'efígie del Mestre Portet encaixa a la perfecció entre el Parlantisme
Un exemple de com podria ser un assaig estàndard amb la presència vigilant del popular guitarrista Portet (al fons)
Aquesta acció no ha acabat, encara estem pendents de poder trobar al Grandíssim Quimi Portet en algun aeroport i poder oferir-li el nostre disc, perquè el senti i finalment vegi la Llum.
A més de l'entrevista, que va esdevenir tertúlia políticocultural, vam poder tocar un dels nostres hits en directe. Tot bastant colossal, realment.
En uns anys, els mitjans que - com ràdio Sant Boi - aposten per nosaltres, podran dir "els vam tenir aquí quan encara tots tres eren vius".
Aquí tenen l'entrevista sencera. Diverses universitats especialitzades en l'àmbit de la comunicació i la protecció d'animals innecessaris en perill d'extinció s'han interessat pel document per la seva vàlua com a exemple a seguir.
Aquest dissabte quinze de juliol tornem a tocar un any més al FIMUCA de Cardedeu. Tenim molt bons records de l'actuació de l'any passat:
Liechtenstein: Oigan! Quina emoció!! Un bolo des de fa la tira!!! Tres tandes de vint i cinc minuts. Què farem!? Què farem!?? Vindrà Lupita?? Mildred: Melindres!! Mildres!!! MILDRED!!! MILDREED!! Fontaneda: Lourditas sí. Lupita no crec. Massa hores al carrer per un catxorro tan petit Liechtenstein: He estat pensant en això que hem parlat de fer una cançó especial per a la bona gent de Cardedeu. Proposo aquesta lletra:
Gent de Cardedeu
Gent de Cardedeu
Sou i teniu un poble gloriós
Ple de gent bona i brillant
Al carrer es pot veure algun gos
I les persones van caminant
Per aquest poble tan formós
Us saludarem a tots demà
Amb un tornavís i una corda
Després sortirem corrent per la
Via del tren i cantarem
Un himne bonic com aquest
Veig núvols, bona gent de Cardedeu
No patiu, que ja patireu
Compreu productes de "Colmado Buen Porvenir"
Què bonic és Cardedeu!
Fontaneda: Es excel·lent. Mildred: S'ha d'interpretar aquest tema amb instruments de postín, inflamables, que tenen que ser llançats bullint contra el public. Veig una mes que interessant coreo, i un gran tema de videoclis. Fontaneda: Hi cap tota la càrrega? Liechtenstein: Hi cap? Cap cap cap La seva flungoneta és molt gran. La meva flungoneta és petita però té un botó que activa els pilindrines. Mildred: Es tot plegat extremadament emocionant. Se m acudeix que podem fer irromprer similtaniament les dos furgones a l escenari, en un violent xoc frontal. Com ho veuen? Com ho veuen?
Fontaneda: Sí al xoc frontal!!! Per l'edició d'aquest any l'organització ens demanava un vídeo de presentació i hem contractat a un reduït equip de guionistes estadounidencs (17 guionistes pluriempleats), així com un set de gravació videodigital profffesssional. L'impressionant resultat ha estat aquest: